Presentació de la Web publicada al mes de març del 2008:

 

Aquesta pàgina Web s’ha fet amb la il·lusió de mostrar alguns dels treballs realitzats en les classes de restauració de mobles per persones aficionades i per poder compartir les idees entre els diferents tallers a través de les fotografies. Com que tot moble té la seva història, una herència familiar, una compra o una troballa, és el moment de fotografiar-lo, treballar-lo, fer-lo nostre, i poder-lo gaudir  amb “l’abans i després”.

L’any 2000, vaig començar un voluntariat impartint classes de restauració de mobles, perquè volia transmetre als altres els meus coneixements adquirits en els cursos de restauració, organitzats per “Amics de les Antiguitats”, amb un record especial del mestre Jordi Vila Rufas, especialista en daurats.

Tot seguit, vaig tenir la sort que tres centres cívics confiessin en el meu projecte i, d’aquesta manera, vaig trobar-me amb persones de diferents edats que no sabien res de restauració i que tenien ganes d’aprendre. Vam començar treballant a canell amb una invasió de conceptes: cabos, goma laca, tapaporus i molts més. Així portem vuit anys rodant.

Ara som un grup molt nombrós d’amics molt fidels que gaudim recuperant i aplicant noves tècniques en el moble que tant ens agrada. El meu objectiu és “tot moble que entra, ha de sortir restaurat” i el meu lema, “el restaurador recupera l’estat original de la peça i per aconseguir-ho es necessita molta paciència”.

Contemplant un quadre en forma de vuit d’una artista japonesa, se’m va ocorre fer-lo servir com a símbol per expressar el lligam entre aquets vuit anys de treball i la infinitat de vegades que hem d’aplicar el moviment circular de l’envernissament a canell en forma de ∞. Si us fixeu, ens ve la imatge dels fils dels cabs, que tantes vegades fem servir.

Aquest espai és una petita mostra de tot el que estem realitzant. Com sempre, ens quedem amb les ganes de no haver fotografiat tots els mobles que hem restaurat.

La nostra amiga Sara Masó, periodista i escriptora, ha tingut l’amabilitat de descriure el clima que es respira a les nostres classes. Aquest es l’escrit que ha fet per aquesta ocasió:

Nati 

 

Aprendre i comunicar

 

Tot home o dona, per naturalesa desitja saber. Ho va assenyalar fa més de dos mil anys en la seva Metafísica el filòsof grec Aristòtil que aplicà el concepte d’universalitat a les coses. Si l’universal no es trobés a les coses, la ciència no seria possible, va escriure. La història ha ofert al llarg dels temps pàgines estampades sobre objectes: brocals grecs, monedes romanes, vasos etruscs que mostren formes de vida, jocs, mites.

Les coses. Vet aquí el valor indiscutible de tot el que ens envolta des d’elements d’utilització diària, fins les joies més preuades, incloses les peces artístiques o els bens mobles. Perquè les coses, de manera certa, ens acompanyen sempre.

Jo vaig arribar a les classes de restauració de mobles de Nati Becerra en part per aquest desig innat de saber, en part per renovar alguns elements artístics existents a la casa que va ser dels meus avis a la costa de Barcelona. La casa contenia nombrosos objectes que el temps havia recobert amb la seva pàtina: des d’una cadira isabelina o una ceràmica de sobretaula amb cap de dona modernista, fins el cosidor de l’avia, un penja-robes o un vell bagul dels meus avantpassats navegants.

Sempre m’havia atret la decoració de la llar. Amb aquest títol vaig publicar el meu primer llibre a Editorial Bruguera l’any 1969. Més tard, a l’escriure el 1998 La imprudència del Titànic –el luxós transatlàntic que el 1912 va naufragà a l’Atlàntic enduent-se al fons del mar a més de 1.500 persones- em vaig fixar en la sumptuosa decoració del cèlebre vaixell inspirada en les grans mansions angleses (Hatfield o Haddon Hall). Tot aquest background em va portar durant successius cursos al taller de Nati Becerra on continuo assistint. He restaurat peces de fusta, coure, ferro, laca, etc. Vaig aprendre a treure les pintures velles, a polir, a envernissar, a tintar, a utilitzar el paper de vidre, els caps de cotó i els pinzells si és oportú. I a tenir paciència per tot plegat.

Però a més, en el grup de persones del taller, inclosa Nati, la professora, vaig descobrir un món de comunicació, de col·laboració entre tots els seus membres. Avui és per mi un al·licient assistir a aquestes classes els divendres el matí, augmentar els meus modestos coneixements, posar la vista en els treballs que fan els meus companys i companyes de classe, i de tant en tant, canviar impressions. D’altra banda les idees que ens imparteix la Nati sobre l'interiorisme actual ens posen al dia en tendències, teixits, colors. Les visites a sales de subhasta o de compres als Encants barcelonins són pràctiques de gran interès.

I un valor afegit: la companyonia en el grup es demostra cada dos per tres: “Tens una mica de goma laca per deixar-me?) Allà va. “Ai! He oblidat portar el matacorcs i aquest cosidor té més de mil forats per tapar.” Aquí el tens. “Algú té paper del 3/60?”

Som quinze els alumnes que compartim les classes de la Nati. Per la meva part compto en el taller amb alguns veïns-veïnes del barri amb el quals he guanyat una amistat més propera. L’amistat ens reuneix a tots en els menjar previ al Nadal, o de fi de curs. Gràcies Nati pel teu treball i les teves ensenyances. Espero, de veritat, seguir així.

 

Sara Masó i Maristany

Periodista i escriptora.